BAMBUSFERA, una cúpula sostenible

L’arquitectura lleugera i efímera ha estat un dels camps de recerca i experimentació més interessant per les persones arquitectes i enginyeres que sempre han intentat, amb les estructures més lleugeres i optimitzades, cobrir els espais més amplis possibles.

La necessitat de reduir la quantitat de material que s’empra en les estructures no és un caprici. Cada kg d’un material que s’utilitza té associada una petjada de carboni, que és proporcional a la quantitat de material que s’empra.  Per tant, un primer pas per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera és reduir la quantitat de material que s’utilitza.

En aquest sentit la geometria de la cúpula  geodèsica, teoritzada per  l’arquitecte i inventor Richard Buckminster Fuller,  permet una molt eficient distribució dels recursos, optimitzant molt els materials requerits per a la cobertura d’espais amplis. Aquesta és una de les característiques que fa de la Bambusfera una cúpula sostenible.

A l’hora d’encarar la construcció d’un element estructural des de l’òptica sostenible, a banda de reduir quantitativament el material que s’utilitza cal que els materials que es fan servir tinguin la petjada de carboni el més reduïda possible.

Els materials que s’empren en la construcció tenen la petjada de carboni més o menys elevada.   Les emissions de CO₂ s’originen durant el procés d’extracció, manufacturació i transport dels materials. També cal considerar-ne la col·locació i el tractament del residu o reciclabilitat  un cop ha acabat la seva vida útil.

Per a la construcció d’estructures lleugeres normalment s’empren barres d’acer essent aquest material el responsable d’entre un 7 al 9% de les emissions directes de CO₂ i consum de combustibles fòssils del món. Per a reduir la petjada ecològica i per a la construcció de la Bambusfera,  Voltes hem escollit el bambú com a element estructural principal minimitzant l’ús de l’acer només a les unions.

Es considera que el bambú, com la resta de fustes, tenen una petjada de carboni negativa, és a dir que absorbeixen més CO₂ del que n’emetran en el seu ús a la construcció. El bambú en concret,  té una gran capacitat de retenció de CO₂, sent un recurs renovable sempre que provingui de boscos sostenibles.

És un material natural alhora; resistent, durador, flexible, que ofereix una gran esveltesa gràcies a la seva forma tubular i un òptim rendiment donat per aquesta secció, idònia per a esforços de compressió que eviten el vinclament, la qual cosa fa que sigui un material molt apte per construccions sismoresistents. És per aquest motiu que es coneix com “l’acer natural”, un material que permet substituir l’acer en la majoria d’ocasions i reduir dràsticament la petjada ecològica de la construcció.

La construcció d’espais efímers, d’estructures lleugeres per a esdeveniments poden contribuir a pal·liar els efectes del canvi climàtic apostant per estructures sostenibles realitzades amb materials naturals. La Bambusfera és la nostra proposta, t’hi apuntes?

 

Referències:

El costo del carbono de las principales materias primas en la arquitectura, Article de Plataforma Arquitectura, Niall Patrick Walsh

El Bambú (Guadua Angustifolia) como material estructural empleado en el diseño de Invernaderos tipo Almería, Óscar González y Eduardo Garzón

Eina de càlcul de les emissions associades a la construcció de la UE